prou accidents laborals

En primera persona (experiències i anècdotes)

Tretze anys treballant a la fàbrica i en diferents obres m’ han aportat un bon grapat d’ històries relacionades amb l’ explotació laboral i el tema de la prevenció. El meu accident no va ser l’ única experiència impactant. Aquesta va estar precedida per nombroses anècdotes que pronosticaven un accident d’ aquestes característiques (o més greu).

El primer text d’ aquesta secció (en primera persona) és una crítica als comportaments hipòcrites d’ empresaris i encarregats. No mencionaré el nom de l’ empresa ni dels personatges. La resta de dades no han estat manipulades ni exagerades.


1. Els primers talls

Vaig començar a treballar amb 18 anys, en 1996. En aquella època no tenia moltes ganes d’ estudiar i, com que volia saber el què se sentia al rebre un sou, vaig començar a vendre la meua força de treball (a un preu molt ajustat) a un empresari “campechano” i explotador, en una fàbrica on el material més important era la xapa galvanitzada. Com tots i totes sabem, la xapa talla, sobretot, si la tens que manipular i transportar amb les mans. Sabent això, és convenient i obligatori fer servir equips de protecció individuals, com ara, guants , botes... El problema era que aquestes mesures de protecció no estaven en el vocabulari d’ aquest empresari ni, per tant, en la fàbrica.

Una vesprada, cansat de fer-me talls amb la maleïda xapa, vaig decidir demanar uns guants. La resposta va ser la següent: “a ver si vas a ser maricón...pero si no hacen falta guantes. El que va con mujeres acaba mojando i el que trabaja con chapa se acaba cortando”. Així de clar m’ ho va deixar l’ encarregar, una de les persones més fatxes que he conegut mai. Jo tan innocent i principiant ho vaig deixar estat i em vaig tenir que habituar a la sang, al betadine i als punts de sutura. Si arribava a casa i no portava cap tall volia dir que no havia treballat correctament. I així durant més de deu anys, pecant d’ una ingenuïtat i immaduresa típica d’ un jove que només pensava en cobrar i eixir de festa.

Després de deu anys, algú va descobrir que si uses guant, evites els talls (tot un descobriment per a ments de l’ època de pedra) i, agitant bandera de la prevenció, l’ empresari i l’ en carregat van començar a preocupar-se per la “nostra” seguretat. Això ,al menys, ens volien fer creure, ja que, en realitat, la seua preocupació era evitar problemes i inspeccions. Hipocresia i falta de sentit comú: si portes guant evites talls, però si aquesta és l’ única mesura de prevenció, no evitaràs els accidents laborals. Es necessari més implicació.

L’ any següent, pense que seria el 2007, vam assistir a la primera xarrada sobre prevenció de riscos professionals. Els treballadors vam prestar atenció. Ara bé, l’ actitud de l’ empresari era molt distinta. Va passar tota l’ hora que va durar la xarrada informativa interrompent i prenent cervesa. L’ home pensa que la implicació és només cosa dels treballadors i, clar, amb aquesta mentalitat anem bé.

La primera part de En primera persona (experiències i anècdotes) acaba aquí. Seguiré escrivint amb la ploma de la crítica i l’ experiència. Us assegure que tinc molt per contar-vos.

Salut