No deixes de visitar...

divendres, 18 de juny del 2010

Què és terrorisme i qui és el terrorista...

La paraula terrorista es fa servir per identificar, anomenar o classificar una persona molt dolenta i sense escrúpols, capaç d’ assassinar i destruir massivament. Aquest mot, tan estès a la nostra aldea global, s’utilitza molt sovint per anomenar persones que, en grup o pel seu compte, s’oposen al sistema establit. El cas és que ningú parla de terroristes quan és refereix als que assassinen o destrueixen massivament amb les armes del sistema.

Segons la versió oficial, es a dir, el punt de vista dels bons de la pel·lícula, els següents actes dolents que enumere a continuació, no són considerats com a actes de terrorisme. Segons la meua ideologia, SÍ.

Per a mi:

  1. Deixar famílies sense casa per no poder pagar un sobrepreu als bancs és terrorisme; i el sistema bancari és el terrorista.
  2. Especular amb drets tan fonamentals, com ara, l’habitatge, els aliments, l’educació o la sanitat, també és terrorisme i els senyors especuladors són els terroristes.
  3. Detindre, amenaçar, torturar, violar, assassinar o expulsar una persona immigrada és terrorisme i els que ho fan són uns terroristes;també ho són els que redacten les lleis racistes que s’apliquen cada dia en aquesta Europa “democràtica”.
  4. Segrestar i torturar una ciutadana per l’únic delicte de pensar diferent és terrorisme i els terroristes són els botxins encarregats de dur a terme aquesta terrorífica i sistemàtica tasca.
  5. Donar suport a operacions militars imperialistes és terrorisme. Als que hi participen, els anomene terroristes.
  6. El capitalisme, sistema que assassina de fam uns 20.000 xiquets i xiquetes diàriament, és un sistema terrorista. Els que donen suport a aquest sistema són els majors terroristes del món.
  7. El masclisme també assassina. Tot el que alimenta, engreixa i defensa aquest monstre, fent apologia d’aquest tipus de terrorisme, és un terrorista.
  8. Permetre que una operària o operari treballe sense mesures de prevenció és terrorisme i l’empresari que ho permet és el terrorista.

De tots aquest punts (encara hi podria afegir-ne més) , voldria referir-me a l’últim: permetre que una operària treballe sense mesures de prevenció. Això, a primera vista, no sembla terrorisme. Com a molt es podria parlar de negligència o errada tècnica i puntual. Els mitjans d’informació no es referiran mai a un “senyor” empresari amb la paraula terrorista (quina aberració). Ni amb la paraula delinqüent? No, no, no. És més adequat dir acusat, imputat, demandat o querellat.

Si parlem de terminologia i significat, la frase següent és, per a mi, molt forta i violenta: Permetre que una operaria treballe sense mesures de prevenció. Si no sona així de forta per a altres persones, l’hauria de endurir una mica més, per exemple: Permetre que una perosna treballe sense seguretat. Un poquet més: Consentir que una persona treballe amb perill de patir un accident. I si continuem, consentir que una mare o pare de família puga perdre la vida. I podríem continuar fins a: Explotar i assassinar una persona, condemnant la seua família i amics al dol. Si això no és terrorisme...

El que vull expressar amb aquest article és la necessitat o, millor dit, la urgència, d’apoderar-nos dels mots per a assignar a cadascú el significat que mereix. Si la paraula treball és un sinònim de esclavatge, s’ha de fer saber; si la Patronal és una organització terrorista, que així siga; i si una víctima dels accidents laborals és una víctima del terrorisme, que siga reconeguda com a tal. El sistema, a través del mitjans d’informació, juga a introduir dins de la nostra consciència les paraules, diguem-ne, polèmiques, com ara, guerra, pau, treball, empresari, violència, exercit, policia, terrorista, antisistema, guerrilla, entre d’altres, amb el significat que al sistema l’interessa. D’aquesta manera tracten de controlar la nostra ideologia, injectant-nos la dosi d’anestèsia necessària amb l’objectiu de desviar la nostra opinió i orientar-la cap als interessos de les classes dominants. És molt important per al sistema relacionar paraules com activista o antisistema amb la paraula terrorista i, per altra banda, justificar la seua violència relacionant la paraula militar o policia amb heroi.

Quan els fonamentalistes del sistema capitalista decideixen qui és el dolent o l’heroi de la pel·lícula, la raó, manipulada i confosa, s’afilia a les nostres paraules. Nosaltres, així, escrivim, parlem i cridem tota mena de consignes com, per exemple, L’ÚNIC TERRORISTA: L’ESTAT CAPITALISTA!

...i si m’ho permeteu: ACCIDENT LABORAL, TERRORISME PATRONAL!!

dimecres, 2 de juny del 2010

En primera persona (anècdotes i experiències)

A continuació, i dins de la secció "en primera persona", una altra anècdota patètica, jeje.

3. Vaig a cremar-te el cotxe

He treballat en diferents tallers de fabricació de conductes de xapa galvanitzada. Per poder tallar aquest tipus de xapa fèiem servir una màquina anomenada plasma. El plasma, a més de tallar la xapa amb un elèctrode, li donava forma i nosaltres, a continuació, uníem les diferents formes amb l’objectiu de muntar peces, com ara corbes, reduccions, pantalons (un conducte que es transforma en dos) entre d’altres.

La persona que s’ocupava del plasma havia d’aguantar el fum que la xapa galvanitzada desprenia. Per a evitar aquest fum tòxic hi havia un extractor connectat a través d’un tub flexible d’uns 30 o 40 centímetres de diàmetre;una mesura insuficient que no era capaç d’impedir que tots i, sobretot l’operari del plasma, respiràrem el fum. El treballador del plasma, a més, no estava autoritzat a sortir de la zona propera a la màquina, es a dir, havia de treballar dins d’un perímetre molt reduït sota l’atenta mirada del patró que, des del seu despatx, ho controlava tot.

Un matí vam presenciar una escena patètica en la qual el patró ens va mostrar el seu rostre més inhumà. Aquell matí no era gens especial: la mateixa gent, les mateixes cares i el mateix maleït fum assassí que ens anunciava que el plasma estava tallant xapa. Tot “bé” fins que l’operari del plasma va decidir anar al servei. Aquest moviment prohibit va ser el que, amb ànsia, esperava el patró. Quan el nostre company va tornar del servei, l’explotador havia baixat al taller i va començar a cridar al xic: “Però què fas! No t’he dit que no abandones el teu lloc de treball? Si ho tornes a fer et creme el cotxe, me sents? t’ho creme!” Els dos van començar a discutir durant uns minuts i tota mena de insults i crits omplien la nau. El cap se’n va anar amenaçant al nostre company amb un “si et trobe pel carrer et mate”. Però la part més forta (encara més) ve quan el propi cap va confessar que ell mateix, amb un ganivet, va fer un forat al tub flexible amb l'objectiu de que el fum surta sense cap problema. Tots ens varem enfrontar al patró i vam decidir denunciar. Dies més tard, jo vaig trobar una altra feina (on vaig patir l’accident), però em vaig alegrar al saber que els antics companys van unir les seues forces, van crear un comitè i van denunciar al patró per totes les barbaritats que es produïren allí.

La última informació que tinc és que la majoria dels operaris ja no treballen allí i que l'explotador, desprès de gairebé 10 anys, encara te judicis pendents, ja que els nous treballadors no deixen de denunciar.