En primera persona (anècdotes i experiències)

A continuació, podreu llegir una nova entrega de En primera persona (anècdotes i experiències). Aquest nou relat us semblarà tret d'una pel.lícula dels Germans Marx o alguna cosa semblant. Es titula A la gàbia i mostra fins a quin punt d'irresponsabilitat pot arribar un empresari, per tal d'estalviar diners.

A la gàbia

Una superfície metàl.lica, quatre barres de ferro, una cadena i unes xapes a manera de tanca de seguretat. Dimensions: un metre quadrat. A primera vista, aquesta mena d'invent anomenat gàbia seria tot un èxit. Però per a què servia? Per a muntatges d'alçada, en el nostre cas, xemeneies de xapa. Per utilitzar aquest artefacte de "últim model" era necessari ficar-se dins, enganxar-lo d'una corda i elevar-se per la façana d'un edifici, com si d'un ascensor o plataforma elevadora es tractés. A dalt, a la terrassa, una o dues persones s'encarregarien d'amarrar la corda i tirar d'ella (a mà) per a pujar la gàbia i l'operari que l'ocupa. Increïble. Tot un invent. Ara només faltava que arribara el moment adequat per posar en pràctica tota aquesta teoria.

Van passar un parell de dies i l'esperat moment va arribar. Una plataforma elevadora (batejada com a gàbia) havia de facilitar-nos la dura tasca de muntar una xemeneia de xapa. Aquest artefacte no havia estat sotmès a cap tipus de control. Sobrava amb l'aprovació de Blas, el cap i l'encarregat, Julián: "això aguanta", dues paraules molt sàvies que ens omplien de tranquil·litat i confiança, jaja. Ara faltava saber qui seria el valent i temerari que pujaria a la gàbia. El voluntari, com sempre, Javier (Harry el Sucio) que, tot i ser el més veterà, era també el més pringat i submís als mandats dels seus superiors. Ens vam ficar a la furgoneta Blas, Javier, dos operaris més, la gàbia i jo, i ens vam dirigir a l'obra.

Quan vam arribar, vam començar a muntar el TINGLAO. Corda per aquí, corda per allà, lliga això aquí, aguanta tu això allà i tu Puja-hi ara! Semblàvem professionals i tot. L'encarregat de l'obra flipava amb tant avanç tecnològic (made in chapuzilandia) Quan estàvem cada un en els nostres llocs, vam començar a muntar la xemeneia, suport a suport i tub a tub. Tots en posició: un company i jo estàvem a la terrassa controlant que les cordes no es trencaran, pujant manualment a Javier a la fotuda gàbia i aguantant un sol d'agost molt poc amigable. A la part de baix, Blas contemplava la situació i amarrava els tubs per que nosaltres els pujarem amb una altra corda i els col.locarem prop de Julià i de la maleïda gàbia, perquè ell els fixara a la façana.

Pensen que va ser un èxit? Va ser la gàbia l'invent del segle? Muntarem la xemeneia en temps rècord?

La resposta a totes aquestes preguntes és NO. Un clar i rotund NO. L'espècie de gàbia no es deixava de balancejar d'una banda a l'altra, per la qual cosa, el valent Javier (Harry el Sucio) no va ser capaç de fixar més de dos suports a la façana. Les cordes estaven bastant deteriorades i no es van partir de miracle. A més, les xapes col.locades a manera de tanca protectora no eren prou altes com per superar l'alçada de la cintura de l'operari. Total, tot un desastre. L'únic que vam poder fer és recollir i marxar. Increïble, però cert, però més insòlit encara va ser la deixadesa i indiferència que va mostrar el cap d'obra davant d'aquesta burla a les mesures de prevenció de riscos laborals. Com és possible que es improvisi de tal manera amb un tema tan seriós? Serà que, és clar, els diners és el que compta, així que si es pot guanyar temps i diners amb un invent casolà ... "no serà tan dolent", repetia una i altra vegada el meu cap. Per aa la meua sorpresa, la gàbia es va tornar a utilitzar (amb algunes "millores") en diferents obres i, per sort, no passà res. Jo ara pense que la sort és meua per no treballar-hi més.

La finalitat del bloc

La idea de crear un bloc pot estar motivada per diverses raons, com ara compartir idees, contar històries, guanyar diners, informar o mostrar la teua opinió sobre un tema. Aquest bloc (en el àmbit dels Països Catalans), junt a www.stopaccidenteslaborales.blogspot.com (que analitza i informa sobre la sinistralitat a l’ Estat), es van obrir amb l’ objectiu d’ informar sobre els accidents laborals i denunciar l’ explotació i la falta de mesures de prevenció als llocs de treball.

Com que jo me considere una persona d’ esquerres amb idees revolucionàries, seria molt difícil per a mi parlar de sinistralitat laboral sense parlar de capitalisme i, clar, no tindria cap sentit referir-se al contradictori i autodestructiu sistema capitalista sense reivindicar la lluita de la classe obrera, com a l’eina antagonista que donarà el cop final a aquest sistema. Aquests blocs, per tant, no van ser creats amb l’ única finalitat d’ informar sobre els accidents laborals (això és el mínim que podia fer) ni per a quedar-se al marge de la subjectivitat. No seria normal que una víctima del terrorisme patronal no opinara amb criteri sobre el tema.

El sentit, llavors, i la vertadera finalitat d’ aquest blocs és lluitar contra un sistema assassí que s’ alimenta de la suor i la sang de les treballadores i treballadors i de les seues famílies. Prou accidents laborals i Stop accidentes laborales tenen el compromís d’ aportar el seu gra de sorra i d’ implicació en la construcció de les armes que acabaran amb aquest monstre, en una batalla de idees en la que mai claudicarem, perquè un cop adquirida la consciència de classe ja no es deixa de lluitar ni de pensar.

Accident mortal a València

Un treballador 34 anys i veí de la localitat valenciana de Xest, va perdre la vida ahir, a les obres de construcció de la línia T-2 del Metro de València. En el moment de l'accident, es trobava a l'estació del carrer Alacant, quan es va produir un moviment de terra que el va sepultar.

L'obrer mort treballava per a l'empresa Feycombla, subcontractada per la UTE formada per Rover Alcisa i Ferrovial, adjudicatària del contracte. El tram on es va registrar l'accident correspon a la línia T-2 del Metro, entre la Gran Via de Germanies i el carrer Sueca.

Els treballs a la zona del accident han quedat paralitzats amb motiu de la investigació oberta per la Inspecció de Treball. La Inspecció de Treball i la Policia Judicial ja han iniciat el procediment ordinari per a contrastar les mesures de prevenció i el pla de seguretat en aquest accident laboral.

Com en altres ocasions, els accidents laborals tornen a castigar als treballador i treballadores subcontractades.

Accident laboral a Alacant

Quatre treballadors ferits, dos d' ells molt greus, és el balanç de l' accident laboral que va tenir lloc ahir, dia 23 de març, a l' edifici Riscal d' Alacant.

Els operaris, que estaven reparant una avaria, manipulaven un quadre elèctric quan una explosió i, després, un incendi els va sorprendre. L' accident es va produir sobre les 15:20 hores. Dos dels ferits continuen en estat molt greu i un d' ells presenta cremadures en un 60% del seu cos.

L' accident s' està investigant.

Prevenció riscos a l' oficina

El treball d' oficina no és tan segur com sembla. Ja sabem que no pots perdre la vida tan fàcilment com a la construcció, la fàbrica o al camp. Així tot, el treball d' oficina pot provocar estrés, pérduda de visió, nerviosisme, ansietat, problemes amb l' esquena, dolors al coll, mobbing...

Per aixó, pose a la vostra disposició un document en PDF amb recomanacions importants que hem de tenir en compte.
ACCEDIR AL DOCUMENT

Salut i prevenció

En primera persona (experiències i anècdotes)

Tretze anys treballant a la fàbrica i en diferents obres m’ han aportat un bon grapat d’ històries relacionades amb l’ explotació laboral i el tema de la prevenció. El meu accident no va ser l’ única experiència impactant. Aquesta va estar precedida per nombroses anècdotes que pronosticaven un accident d’ aquestes característiques (o més greu).

El primer text d’ aquesta secció (en primera persona) és una crítica als comportaments hipòcrites d’ empresaris i encarregats. No mencionaré el nom de l’ empresa ni dels personatges. La resta de dades no han estat manipulades ni exagerades.


1. Els primers talls

Vaig començar a treballar amb 18 anys, en 1996. En aquella època no tenia moltes ganes d’ estudiar i, com que volia saber el què se sentia al rebre un sou, vaig començar a vendre la meua força de treball (a un preu molt ajustat) a un empresari “campechano” i explotador, en una fàbrica on el material més important era la xapa galvanitzada. Com tots i totes sabem, la xapa talla, sobretot, si la tens que manipular i transportar amb les mans. Sabent això, és convenient i obligatori fer servir equips de protecció individuals, com ara, guants , botes... El problema era que aquestes mesures de protecció no estaven en el vocabulari d’ aquest empresari ni, per tant, en la fàbrica.

Una vesprada, cansat de fer-me talls amb la maleïda xapa, vaig decidir demanar uns guants. La resposta va ser la següent: “a ver si vas a ser maricón...pero si no hacen falta guantes. El que va con mujeres acaba mojando i el que trabaja con chapa se acaba cortando”. Així de clar m’ ho va deixar l’ encarregar, una de les persones més fatxes que he conegut mai. Jo tan innocent i principiant ho vaig deixar estat i em vaig tenir que habituar a la sang, al betadine i als punts de sutura. Si arribava a casa i no portava cap tall volia dir que no havia treballat correctament. I així durant més de deu anys, pecant d’ una ingenuïtat i immaduresa típica d’ un jove que només pensava en cobrar i eixir de festa.

Després de deu anys, algú va descobrir que si uses guant, evites els talls (tot un descobriment per a ments de l’ època de pedra) i, agitant bandera de la prevenció, l’ empresari i l’ en carregat van començar a preocupar-se per la “nostra” seguretat. Això ,al menys, ens volien fer creure, ja que, en realitat, la seua preocupació era evitar problemes i inspeccions. Hipocresia i falta de sentit comú: si portes guant evites talls, però si aquesta és l’ única mesura de prevenció, no evitaràs els accidents laborals. Es necessari més implicació.

L’ any següent, pense que seria el 2007, vam assistir a la primera xarrada sobre prevenció de riscos professionals. Els treballadors vam prestar atenció. Ara bé, l’ actitud de l’ empresari era molt distinta. Va passar tota l’ hora que va durar la xarrada informativa interrompent i prenent cervesa. L’ home pensa que la implicació és només cosa dels treballadors i, clar, amb aquesta mentalitat anem bé.

La primera part de En primera persona (experiències i anècdotes) acaba aquí. Seguiré escrivint amb la ploma de la crítica i l’ experiència. Us assegure que tinc molt per contar-vos.

Salut

Sense mesures de prevenció, sense contracte i sense cobrar

Un nou cas d' explotació massiva a Onda (La Plana Baixa) posa de manifest les lamentables condicions laborals que han de suportar, en aquest cas, els que venen a guanyar-se la vida a la nostra terra.

Un empresari romanès ha estat denunciat per dos dels seus cent empleats i compatriotes, per haver-los explotat i estafat durant quatre mesos. Els i les treballadores se dedicaven a recollir taronges en diferents camps d' Onda, on vivien en diversos pisos en condicions infrahumanes. Aquestes persones treballaven tot el dia sense mesures de seguretat, sense contracte (cosa que desconeixien) i sense cobrar, ja que l' empresari explotador i la seua dona se quedaven amb tots els diners.

Un accident laboral va ser clau per a denunciar

Al mes de gener, un dels treballador es va fer una ferida en un dit de la mà. Va acudir al Centre de Salut o li van dir que havia d' anar a la mútua d' accidents. Aleshores, va contactar amb la Associació de Romanesos d' Onda. Quan el personal d' aquesta associació li va demanar el número de compte bancari es van adonar que l' empresari era el titular dels cents comptes obertes als treballadors. Van descobrir, també, que ell portava totes les cartilles.

En aquests moments el cas s' està investigant i l' empresari ha estat denunciat per un delicte contra els drets dels treballadors i per estafa.

Accident mortal a Vilanova i la Geltrú

Un operari ha perdut la vida quan feia el manteniment a un ascensor. Els fets s' han produït a l' Institut Municipal de Educació i Treball de Vilanova i la Geltrú, a les 14:30. L'ascensor li va caure damunt provocant-li la mort.

Mor un treballador al Baix Penedès i un altre a Alcoi.

Una vegada més, hem d’ informar de noves morts per accident laboral.

La primera víctima és un treballador de 34 anys que va morir la matinada del dilluns al dimarts, a causa d’ una descarrega elèctrica. Els fets es van produir sobre les 2:45, quan l’ operari reparava la catenària de l’ estació de tren de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès). L’ accident s’ està investigant.

Per altra banda, un camioner de 50 anys va perdre la vida aquest dilluns a les set del matí, quan es disposava a descarregar el seu camió, en una zona situada en ple casc històric d'Alcoi. El vehicle, per causes que es desconeixen, es va desplaçar cap arrere, atropellant mortalment al treballador.

Gerardo Camps en el país de les meravelles.

Segons el Ministeri de Treball, el País Valencià és el territori de l' Estat on els accidents laborals es van reduir més el darrer any, 2009.

Deixeu-me expressar-me amb ironia al afirmar que estem d' enhorabona. I és que, fins i tot, el nostre benvolgut conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació, Gerardo Camps, tot un senyor, ha manifestat que aquesta bona notícia ha estat possible gràcies al "esforç i treball conjunt dels agents econòmics i socials, l' administració (jajaj), els empresaris (jojojo) i els treballadors.

La veritat és que sí. Els accidents s' han reduït. L' any 2009 es registraren 58.078 accidents al País Valencià, mentre el 2008 xifra va ser de 86.136. Tanmateix, no pense que haja sigut gràcies als empresaris ni a l' administració. El principal motiu, que no menciona el nostre conseller, va ser l'ATUR. L' any 2008, hi havia un total de 907.000 treballadors/es aturats/des. Ara bé, el 2009 els aturats ascendien a 1.261.400 persones.

Està clar: a menys treballadors en actiu, menys risc d' accident. Per tan, no podem parlar de un millora de les condicions de seguretat. I molt menys, donar les gràcies als empresaris. Gràcies? Sí. Per haver acomiadat als treballadors. Gràcies. Així no tindran cap accident. I moltes gràcies a l' administració per no fer rés al respecte. Heu salvat la vida de molta gent. Gràcies per actuar contra la crisi.

Prou accidents laborals considera una burla i una ofensa les paraules de Gerardo Camps. No ens detindrem fins a assolir els nostres objectius: Seguretat, respecte i dignitat. Valors que només aconseguirem caminant per la senda revolucionària.