No deixes de visitar...

dimecres, 2 de juny del 2010

En primera persona (anècdotes i experiències)

A continuació, i dins de la secció "en primera persona", una altra anècdota patètica, jeje.

3. Vaig a cremar-te el cotxe

He treballat en diferents tallers de fabricació de conductes de xapa galvanitzada. Per poder tallar aquest tipus de xapa fèiem servir una màquina anomenada plasma. El plasma, a més de tallar la xapa amb un elèctrode, li donava forma i nosaltres, a continuació, uníem les diferents formes amb l’objectiu de muntar peces, com ara corbes, reduccions, pantalons (un conducte que es transforma en dos) entre d’altres.

La persona que s’ocupava del plasma havia d’aguantar el fum que la xapa galvanitzada desprenia. Per a evitar aquest fum tòxic hi havia un extractor connectat a través d’un tub flexible d’uns 30 o 40 centímetres de diàmetre;una mesura insuficient que no era capaç d’impedir que tots i, sobretot l’operari del plasma, respiràrem el fum. El treballador del plasma, a més, no estava autoritzat a sortir de la zona propera a la màquina, es a dir, havia de treballar dins d’un perímetre molt reduït sota l’atenta mirada del patró que, des del seu despatx, ho controlava tot.

Un matí vam presenciar una escena patètica en la qual el patró ens va mostrar el seu rostre més inhumà. Aquell matí no era gens especial: la mateixa gent, les mateixes cares i el mateix maleït fum assassí que ens anunciava que el plasma estava tallant xapa. Tot “bé” fins que l’operari del plasma va decidir anar al servei. Aquest moviment prohibit va ser el que, amb ànsia, esperava el patró. Quan el nostre company va tornar del servei, l’explotador havia baixat al taller i va començar a cridar al xic: “Però què fas! No t’he dit que no abandones el teu lloc de treball? Si ho tornes a fer et creme el cotxe, me sents? t’ho creme!” Els dos van començar a discutir durant uns minuts i tota mena de insults i crits omplien la nau. El cap se’n va anar amenaçant al nostre company amb un “si et trobe pel carrer et mate”. Però la part més forta (encara més) ve quan el propi cap va confessar que ell mateix, amb un ganivet, va fer un forat al tub flexible amb l'objectiu de que el fum surta sense cap problema. Tots ens varem enfrontar al patró i vam decidir denunciar. Dies més tard, jo vaig trobar una altra feina (on vaig patir l’accident), però em vaig alegrar al saber que els antics companys van unir les seues forces, van crear un comitè i van denunciar al patró per totes les barbaritats que es produïren allí.

La última informació que tinc és que la majoria dels operaris ja no treballen allí i que l'explotador, desprès de gairebé 10 anys, encara te judicis pendents, ja que els nous treballadors no deixen de denunciar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada