No deixes de visitar...

dimecres, 22 de setembre del 2010

Un obrer ferit greu a Les Illes

Un obrer de 42 anys ha resultat ferit greu al patir un accident laboral a Algaida, a la comarca del Pla (Illes Balears). El company estava treballant en la demolició d'un habitatge vell al número 23 del Carrer Nou, quan un arc de marès le caigué a sobre.

El treballador ha estat traslladat a l'Hospital Son Llàtzer amb un fort dolor abdominal, a les cames i a la columna. Els fets s'estan investigant.


dijous, 16 de setembre del 2010

Accident mortal a Muro (El Comtat)

Un treballador de 45 anys va perdre la vida ahir dimecres al caure des del sostre d'un rentador de cotxes, situat en una gasolinera de Muro(El Comtat). L'accident es va produir al voltant de les 11 del matí, quan l'operari realitzava labors de neteja i, per raons que es desconeixen, es va precipitar.

Una unitat del SAMU el va traslladar a l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, on va morir posteriorment.

dijous, 9 de setembre del 2010

Accident mortal a Reus

Un veí de Tarragona de 52 anys, Manuel E.S., va perdre la vida el passat dimecres en un nou accident laboral. Al company li va caure un vidre a sobre, produint-li la mort.

En l'accident hi van intervindre tres dotacions de Bombers de la Generalitat, tres de Mossos d'Esquadra i dotacions del Servei d'Emergències Mèdiques. Malgrat tots els esforços, no ha estat possible salvar la vida de l'home.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Mor un company als Alamús

Un company de 36 anys i veí de Lleida va ser víctima d'un accident laboral mortal el dimarts 24 d'agost en una fàbrica de màquines trituradores als Alamús (Segrià). A l'operari li caigué damunt una planxa premsada produint-li la mort.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Documental

Me matan si no trabajo y si trabajo me matan.
Documental (Argentina 1974) sobre la situació dels obrers metal·lúrgics que, a causa de les terribles condicions de treball, es posaven malalts i morien de saturnisme.


Informació sobre aquesta peli-cula i sobre el cine revolucionari argentí aquí.

dilluns, 19 de juliol del 2010

Sentencia contra Uralita

L'empresa Uralita ha estat condemnada per un jutjat de Madrid a indemnitzar 47 veïns de Cerdanyola del Vallès i Ripollet, afectats per l'amiant. Ja fa 14 anys que es va tancar la fàbrica, però als carres encara hi ha restes d'aquest verí.

Més informació Aquí

Accidents laborals al País Valencià (estadístiques)

Segons les Estadístiques d'Accidents de Treball i Malalties Professionals del Ministeri de Treball durant el primer semestre de 2010, El País Valencià és líder en baixes laborals, amb 57 dies de mitjana. El 40% de les baixes que es van produir en aquests primers sis mesos, es van deure, principalment, al soroll, vibracions, sobreesforç físic, seguides amb un 26% de xocs o cops amb objectes en moviment. A més, es van detectar 1.012 malalties professionals que van acabar en baixa laboral, les més comunes van ser les causades per productes químics o biològics i inhalacions de diverses substàncies.

Els accident laborals registrats al País Valencià durant els primers cinc mesos d'aquest any han estat 19.984 (el 2009 es produïren 21.437), el que suposa un descens del 6,78%. Una xifra poc significativa si tenim em compte l'ascens de les xifres de l'atur. A més, cada dia es produeixen accidents laborals en persones treballadores no declarades i, també, moltes empreses no permeten als seus operaris acudir a la Mútua d'accidents.


dijous, 8 de juliol del 2010

Ona de calor

La secció "notícies nacionals i internacional" disposa d'una nova categoria: obreros calor (no possible en català). Al fer clic en aquesta categoria trobareu notícies relacionades amb les persones treballadores i el calor. Les condicions laborals en estiu es tornen molt perilloses per a la majoria dels i les treballadores, a causa de les altes temperatures que s'han de suportar.

Mor un obrer a la Jonquera

Un company de 44 anys i veí de Sant Julià de Ramis (Gironès) ha mort en accident laboral quan treballava en un edifici en construcció a la localitat de La Jonquera (Alt Empordà). Els fets es produïren ahir dimecres, dia 7 de juliol, a les 15:00 hores, quan el obrer va caure d'un primer pis per causes desconegudes.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Mor un camioner a l'Osona

Un camioner de 42 any, veí de Vic, va morir el passat dilluns per la vesprada a Sant Martí de Centelles (Osona), després de que el seu camió bolcara. La víctima va morir en el acte. Els Bombers de la Generalitat van haver de dur a terme tasques de excarceració per recuperar el cos que va quedar atrapat entre els ferros del camió.

Aquesta notícia, igual que totes aquelles en les que un treballador perd la vida, passarà desapercebuda. I es que, clar, el futbol és més important i els milionaris en pantalons curts són ara els protagonistes als mitjans d'informació.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Països Catalans, Independència i socialisme!!

El dissabte dia 10 de juliol, tindrà lloc una manifestació al Passeig de Gràcia (Barcelona) per a cridar contra les imposicions espanyolistes.

Les retallades socials i laborals, les agressions a la nostra terra, llengua, cultura...s'han de combatre reivindicant la independència i el socialisme per als Països Catalans.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som una nació!!


divendres, 18 de juny del 2010

Què és terrorisme i qui és el terrorista...

La paraula terrorista es fa servir per identificar, anomenar o classificar una persona molt dolenta i sense escrúpols, capaç d’ assassinar i destruir massivament. Aquest mot, tan estès a la nostra aldea global, s’utilitza molt sovint per anomenar persones que, en grup o pel seu compte, s’oposen al sistema establit. El cas és que ningú parla de terroristes quan és refereix als que assassinen o destrueixen massivament amb les armes del sistema.

Segons la versió oficial, es a dir, el punt de vista dels bons de la pel·lícula, els següents actes dolents que enumere a continuació, no són considerats com a actes de terrorisme. Segons la meua ideologia, SÍ.

Per a mi:

  1. Deixar famílies sense casa per no poder pagar un sobrepreu als bancs és terrorisme; i el sistema bancari és el terrorista.
  2. Especular amb drets tan fonamentals, com ara, l’habitatge, els aliments, l’educació o la sanitat, també és terrorisme i els senyors especuladors són els terroristes.
  3. Detindre, amenaçar, torturar, violar, assassinar o expulsar una persona immigrada és terrorisme i els que ho fan són uns terroristes;també ho són els que redacten les lleis racistes que s’apliquen cada dia en aquesta Europa “democràtica”.
  4. Segrestar i torturar una ciutadana per l’únic delicte de pensar diferent és terrorisme i els terroristes són els botxins encarregats de dur a terme aquesta terrorífica i sistemàtica tasca.
  5. Donar suport a operacions militars imperialistes és terrorisme. Als que hi participen, els anomene terroristes.
  6. El capitalisme, sistema que assassina de fam uns 20.000 xiquets i xiquetes diàriament, és un sistema terrorista. Els que donen suport a aquest sistema són els majors terroristes del món.
  7. El masclisme també assassina. Tot el que alimenta, engreixa i defensa aquest monstre, fent apologia d’aquest tipus de terrorisme, és un terrorista.
  8. Permetre que una operària o operari treballe sense mesures de prevenció és terrorisme i l’empresari que ho permet és el terrorista.

De tots aquest punts (encara hi podria afegir-ne més) , voldria referir-me a l’últim: permetre que una operària treballe sense mesures de prevenció. Això, a primera vista, no sembla terrorisme. Com a molt es podria parlar de negligència o errada tècnica i puntual. Els mitjans d’informació no es referiran mai a un “senyor” empresari amb la paraula terrorista (quina aberració). Ni amb la paraula delinqüent? No, no, no. És més adequat dir acusat, imputat, demandat o querellat.

Si parlem de terminologia i significat, la frase següent és, per a mi, molt forta i violenta: Permetre que una operaria treballe sense mesures de prevenció. Si no sona així de forta per a altres persones, l’hauria de endurir una mica més, per exemple: Permetre que una perosna treballe sense seguretat. Un poquet més: Consentir que una persona treballe amb perill de patir un accident. I si continuem, consentir que una mare o pare de família puga perdre la vida. I podríem continuar fins a: Explotar i assassinar una persona, condemnant la seua família i amics al dol. Si això no és terrorisme...

El que vull expressar amb aquest article és la necessitat o, millor dit, la urgència, d’apoderar-nos dels mots per a assignar a cadascú el significat que mereix. Si la paraula treball és un sinònim de esclavatge, s’ha de fer saber; si la Patronal és una organització terrorista, que així siga; i si una víctima dels accidents laborals és una víctima del terrorisme, que siga reconeguda com a tal. El sistema, a través del mitjans d’informació, juga a introduir dins de la nostra consciència les paraules, diguem-ne, polèmiques, com ara, guerra, pau, treball, empresari, violència, exercit, policia, terrorista, antisistema, guerrilla, entre d’altres, amb el significat que al sistema l’interessa. D’aquesta manera tracten de controlar la nostra ideologia, injectant-nos la dosi d’anestèsia necessària amb l’objectiu de desviar la nostra opinió i orientar-la cap als interessos de les classes dominants. És molt important per al sistema relacionar paraules com activista o antisistema amb la paraula terrorista i, per altra banda, justificar la seua violència relacionant la paraula militar o policia amb heroi.

Quan els fonamentalistes del sistema capitalista decideixen qui és el dolent o l’heroi de la pel·lícula, la raó, manipulada i confosa, s’afilia a les nostres paraules. Nosaltres, així, escrivim, parlem i cridem tota mena de consignes com, per exemple, L’ÚNIC TERRORISTA: L’ESTAT CAPITALISTA!

...i si m’ho permeteu: ACCIDENT LABORAL, TERRORISME PATRONAL!!

dimecres, 2 de juny del 2010

En primera persona (anècdotes i experiències)

A continuació, i dins de la secció "en primera persona", una altra anècdota patètica, jeje.

3. Vaig a cremar-te el cotxe

He treballat en diferents tallers de fabricació de conductes de xapa galvanitzada. Per poder tallar aquest tipus de xapa fèiem servir una màquina anomenada plasma. El plasma, a més de tallar la xapa amb un elèctrode, li donava forma i nosaltres, a continuació, uníem les diferents formes amb l’objectiu de muntar peces, com ara corbes, reduccions, pantalons (un conducte que es transforma en dos) entre d’altres.

La persona que s’ocupava del plasma havia d’aguantar el fum que la xapa galvanitzada desprenia. Per a evitar aquest fum tòxic hi havia un extractor connectat a través d’un tub flexible d’uns 30 o 40 centímetres de diàmetre;una mesura insuficient que no era capaç d’impedir que tots i, sobretot l’operari del plasma, respiràrem el fum. El treballador del plasma, a més, no estava autoritzat a sortir de la zona propera a la màquina, es a dir, havia de treballar dins d’un perímetre molt reduït sota l’atenta mirada del patró que, des del seu despatx, ho controlava tot.

Un matí vam presenciar una escena patètica en la qual el patró ens va mostrar el seu rostre més inhumà. Aquell matí no era gens especial: la mateixa gent, les mateixes cares i el mateix maleït fum assassí que ens anunciava que el plasma estava tallant xapa. Tot “bé” fins que l’operari del plasma va decidir anar al servei. Aquest moviment prohibit va ser el que, amb ànsia, esperava el patró. Quan el nostre company va tornar del servei, l’explotador havia baixat al taller i va començar a cridar al xic: “Però què fas! No t’he dit que no abandones el teu lloc de treball? Si ho tornes a fer et creme el cotxe, me sents? t’ho creme!” Els dos van començar a discutir durant uns minuts i tota mena de insults i crits omplien la nau. El cap se’n va anar amenaçant al nostre company amb un “si et trobe pel carrer et mate”. Però la part més forta (encara més) ve quan el propi cap va confessar que ell mateix, amb un ganivet, va fer un forat al tub flexible amb l'objectiu de que el fum surta sense cap problema. Tots ens varem enfrontar al patró i vam decidir denunciar. Dies més tard, jo vaig trobar una altra feina (on vaig patir l’accident), però em vaig alegrar al saber que els antics companys van unir les seues forces, van crear un comitè i van denunciar al patró per totes les barbaritats que es produïren allí.

La última informació que tinc és que la majoria dels operaris ja no treballen allí i que l'explotador, desprès de gairebé 10 anys, encara te judicis pendents, ja que els nous treballadors no deixen de denunciar.

dimarts, 25 de maig del 2010

Tres accidents mortals en un dia al País Valencià

Segons informarem ahir, un treballador de 62 anys va perdre la vida a Xaló al caure des d'una bastida. Malauradament, aquest no va ser l'únic accident mortal del dia. També a la Marina Alta, a Dénia, un home de 59 anys moria al bolcar el tractor pala que conduïa. A més, a la localitat valenciana de Picassent, un altre treballador, de 35 anys, moria, per raons que es desconeixen, al caure-li a sobre un màquina.

Els tres accidents estan sent investigats. En quant al primer, la caiguda des d'una bastida, sembla que no hi havia cap mesura de prevenció a l'obra que haguera pogut evitar aquesta mort.

Voldria expressar des d'aquest humil lloc, la meua ràbia obrera i humana per una situació injusta que es repeteix i es repeteix, sense trobar un espai en les consciències de la gent. Ràbia pel seguiment i tractament que reben aquestes notícies al mitjans d'informació;i ràbia per un sistema que ens obliga a treballar tota la vida per a, després, donar-nos les gràcies amb la precarietat i la mort.

dilluns, 24 de maig del 2010

Mor un obrer a la Marina Alta


Un home de 62 anys ha perdut la vida aquest matí a Xaló (Marina Alta) després de caure des d'una bastida on es trobava treballant.

Els fets han succeït al carrer Nou d'aquesta localitat del sud dels Països Catalans. Les causes encara es desconeixen.

Més informació

divendres, 21 de maig del 2010

dissabte, 15 de maig del 2010

Mor un treballador a Mallorca

Des de Mallorca ens arriba la notícia d'un nou "accident" laboral.

Un obrer de 24 anys va morir ahir al caure-li damunt un mur de l'obra en la qual treballava, a l'Hotel Cala Millor Parc, situat al municipi mallorquí de Sant Llorenç del Cardassar.

Esperem, amb dolor i ràbia, que s'aclarisquen els fets.



diumenge, 9 de maig del 2010

Pateix un accident laboral estant de baixa

Segons ens informa la web del sindicat CGT, una treballadora de Correus València ha patit un accident laboral mentre estava de baixa, ja que l'empresa li va obligar a presentar-se al seu lloc de treball.

dijous, 6 de maig del 2010

El treball mata, l'atur també

Quan parlem de víctimes d'accidents laborals o de les malalties professionals, generalment, ens referim a treballadors i treballadores que han patit aquests accidents o malaties, mentre estaven treballant. No obstant això, ningú s'enrecorda de les aturades i aturats que, de manera invisible per a les dades oficials, veuen com la seva salut es deteriora a causa de la falta d'ocupació.

Els aturats i aturades, els que van ser treballadors o, per contra, les que mai han treballat, pertanyen, excepte en glamuroses excepcions, a la mateixa classe obrera; com a tal, pateixen les seues conseqüències i, per tant, són arrossegats a la marginalitat més vulnerable i inhumana. La manca de recursos econòmics, la desconfiança, la manca de respostes per part dels que ens governen i la conseqüent pèrdua d'autoestima, entre d'altres factors, provoquen en la persona parada un canvi negatiu en el seu estat d'ànim. Tot això es pot manifestar en el seu cos de manera patològica. L'ansietat, l'estrès, la depressió, les malalties cardiovasculars, les alteracions nervioses, l'alcoholisme, la drogoaddicció, el suïcidi, la desnutrició (depenent del cas) ... són algunes de les conseqüències directes de la desocupació.


I de qui és la culpa de tot això? El responsable que hi haja atur és, en primer lloc, el sistema capitalista, incapaç de crear ocupació i de garantir un estat del benestar. Les falses promeses i la inexistent autocrítica fan que aquest sistema siga encara més hipòcrita i cruel. Els altres culpables són tots aquells que actuen com engranatges del sistema capitalista: banquers, polítics, empresaris. Totes aquestes persones anteposen els seus propis interessos milionaris a les necessitats bàsiques de la classe treballadora. En aquest món injust, si no treballem no podem satisfer aquestes necessitats. Una persona sense treball no cobra; sense diners no menja i sense menjar, es posa malalta o es mor i, de vegades, per evitar això, roba i és empresonada.

Per tot això reivindique que es reconeguen oficialment les malalties professionals provocades per la desocupació i que les xifres siguen visibles i transparents.

ATURADES I TREBALLADORES
LLUITEM TOTES CONTRA EL CAPITAL!