Què és terrorisme i qui és el terrorista...

La paraula terrorista es fa servir per identificar, anomenar o classificar una persona molt dolenta i sense escrúpols, capaç d’ assassinar i destruir massivament. Aquest mot, tan estès a la nostra aldea global, s’utilitza molt sovint per anomenar persones que, en grup o pel seu compte, s’oposen al sistema establit. El cas és que ningú parla de terroristes quan és refereix als que assassinen o destrueixen massivament amb les armes del sistema.

Segons la versió oficial, es a dir, el punt de vista dels bons de la pel·lícula, els següents actes dolents que enumere a continuació, no són considerats com a actes de terrorisme. Segons la meua ideologia, SÍ.

Per a mi:

1. Deixar famílies sense casa per no poder pagar un sobrepreu als bancs és terrorisme; i el sistema bancari és el terrorista.
2. Especular amb drets tan fonamentals, com ara, l’habitatge, els aliments, l’educació o la sanitat, també és terrorisme i els senyors especuladors són els terroristes.
3. Detindre, amenaçar, torturar, violar, assassinar o expulsar una persona immigrada és terrorisme i els que ho fan són uns terroristes;també ho són els que redacten les lleis racistes que s’apliquen cada dia en aquesta Europa “democràtica”.
4. Segrestar i torturar una ciutadana per l’únic delicte de pensar diferent és terrorisme i els terroristes són els botxins encarregats de dur a terme aquesta terrorífica i sistemàtica tasca.
5. Donar suport a operacions militars imperialistes és terrorisme. Als que hi participen, els anomene terroristes.
6. El capitalisme, sistema que assassina de fam uns 20.000 xiquets i xiquetes diàriament, és un sistema terrorista. Els que donen suport a aquest sistema són els majors terroristes del món.
7. El masclisme també assassina. Tot el que alimenta, engreixa i defensa aquest monstre, fent apologia d’aquest tipus de terrorisme, és un terrorista.
8. Permetre que una operària o operari treballe sense mesures de prevenció és terrorisme i l’empresari que ho permet és el terrorista.

De tots aquest punts (encara hi podria afegir-ne més) , voldria referir-me a l’últim: permetre que una operària treballe sense mesures de prevenció. Això, a primera vista, no sembla terrorisme. Com a molt es podria parlar de negligència o errada tècnica i puntual. Els mitjans d’informació no es referiran mai a un “senyor” empresari amb la paraula terrorista (quina aberració). Ni amb la paraula delinqüent? No, no, no. És més adequat dir acusat, imputat, demandat o querellat.

Si parlem de terminologia i significat, la frase següent és, per a mi, molt forta i violenta: Permetre que una operaria treballe sense mesures de prevenció. Si no sona així de forta per a altres persones, l’hauria de endurir una mica més, per exemple: Permetre que una perosna treballe sense seguretat. Un poquet més: Consentir que una persona treballe amb perill de patir un accident. I si continuem, consentir que una mare o pare de família puga perdre la vida. I podríem continuar fins a: Explotar i assassinar una persona, condemnant la seua família i amics al dol. Si això no és terrorisme...

El que vull expressar amb aquest article és la necessitat o, millor dit, la urgència, d’apoderar-nos dels mots per a assignar a cadascú el significat que mereix. Si la paraula treball és un sinònim de esclavatge, s’ha de fer saber; si la Patronal és una organització terrorista, que així siga; i si una víctima dels accidents laborals és una víctima del terrorisme, que siga reconeguda com a tal. El sistema, a través del mitjans d’informació, juga a introduir dins de la nostra consciència les paraules, diguem-ne, polèmiques, com ara, guerra, pau, treball, empresari, violència, exercit, policia, terrorista, antisistema, guerrilla, entre d’altres, amb el significat que al sistema l’interessa. D’aquesta manera tracten de controlar la nostra ideologia, injectant-nos la dosi d’anestèsia necessària amb l’objectiu de desviar la nostra opinió i orientar-la cap als interessos de les classes dominants. És molt important per al sistema relacionar paraules com activista o antisistema amb la paraula terrorista i, per altra banda, justificar la seua violència relacionant la paraula militar o policia amb heroi.

Quan els fonamentalistes del sistema capitalista decideixen qui és el dolent o l’heroi de la pel·lícula, la raó, manipulada i confosa, s’afilia a les nostres paraules. Nosaltres, així, escrivim, parlem i cridem tota mena de consignes com, per exemple, L’ÚNIC TERRORISTA: L’ESTAT CAPITALISTA!

...i si m’ho permeteu: ACCIDENT LABORAL, TERRORISME PATRONAL!!