El treball mata, l'atur també

Quan parlem de víctimes d'accidents laborals o de les malalties professionals, generalment, ens referim a treballadors i treballadores que han patit aquests accidents o malaties, mentre estaven treballant. No obstant això, ningú s'enrecorda de les aturades i aturats que, de manera invisible per a les dades oficials, veuen com la seva salut es deteriora a causa de la falta d'ocupació.

Els aturats i aturades, els que van ser treballadors o, per contra, les que mai han treballat, pertanyen, excepte en glamuroses excepcions, a la mateixa classe obrera; com a tal, pateixen les seues conseqüències i, per tant, són arrossegats a la marginalitat més vulnerable i inhumana. La manca de recursos econòmics, la desconfiança, la manca de respostes per part dels que ens governen i la conseqüent pèrdua d'autoestima, entre d'altres factors, provoquen en la persona parada un canvi negatiu en el seu estat d'ànim. Tot això es pot manifestar en el seu cos de manera patològica. L'ansietat, l'estrès, la depressió, les malalties cardiovasculars, les alteracions nervioses, l'alcoholisme, la drogoaddicció, el suïcidi, la desnutrició (depenent del cas) ... són algunes de les conseqüències directes de la desocupació.

I de qui és la culpa de tot això? El responsable que hi haja atur és, en primer lloc, el sistema capitalista, incapaç de crear ocupació i de garantir un estat del benestar. Les falses promeses i la inexistent autocrítica fan que aquest sistema siga encara més hipòcrita i cruel. Els altres culpables són tots aquells que actuen com engranatges del sistema capitalista: banquers, polítics, empresaris. Totes aquestes persones anteposen els seus propis interessos milionaris a les necessitats bàsiques de la classe treballadora. En aquest món injust, si no treballem no podem satisfer aquestes necessitats. Una persona sense treball no cobra; sense diners no menja i sense menjar, es posa malalta o es mor i, de vegades, per evitar això, roba i és empresonada.

Per tot això reivindique que es reconeguen oficialment les malalties professionals provocades per la desocupació i que les xifres siguen visibles i transparents.

ATURADES I TREBALLADORES
LLUITEM TOTES CONTRA EL CAPITAL!