Jubilació als 67 anys

En el dia d' ahir varies movilitzacions, convocades pels sindicats pro-governamentals , CCOO, UGT, y forces anticapitalistes, tingueren lloc als Països Catalans i a tot l' Estat. Als carrers es va protestar per un retallada més dels drets laborals: la reforma de les pensions i la proposta de jubilació als 67 anys.

Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Castelló, València i Alacant acolliren les manifestacions als Països Catalans.

Des de Prou accidents laborals ens fem una pregunta: Si a l' Estat espanyol hi ha 4'5 milions de aturats, el 40% dels joves no tenen feina i a partir dels 50 anys és molt difícil trobar un treball, Per què volen que ens jubilem als 67 anys? No és millor donar als joves la oportunitat de treballar i fer descansar als que tants anys han lluitat?

La pressió dels empresaris i banquers, la adaptació a la Europa del capital i la mentalitat anti-obrera del PSOE han fet possible una decisió com aquesta que només portarà ATUR, PRECARIETAT I ACCIDENTS LABORALS. Estem en mans de polítics milionaris als que no interessa gens el benestar dels i les ciutadanes.

Per aixó, cridem fort NO a les mesures anti-obreres del sistema i els seus titelles!

Mor un treballador a Moixent (La Costera)

Una altra vegada hem de donar la notícia d' una mort per accident laboral als Països Catalans.

Un jove de 21 anys ha resultar ferit aquest dimarts mentre netejava una màquina en la empresa de fusta Fondos Sanosa de Moixent, a la comarca valenciana de La Costera. L' operari va ser succionat per la màquina i va morir abans d' arribar a l' hospital de Xàtiva on va ser traslladat.

De moment no tenim informació sobre les causes del sinistre.

Esperem, com sempre, que els fets s' aclarisquen amb total transparència.

Salut

Accident mortal a Eivissa

Un home de 30 anys va perdre la vida ahir a les 22:30 hores, a consecuència d’ un tràgic accident laboral. L’ obrer va morir electrocutat quan treballava a la fira itinerant, instal.lada junt al Palau de Congressos de Santa Eulàlia, Eivissa. Una ambulància es va traslladar al lloc de l’ accident on el van intentar reanimar durant 45 minuts. Finalment, va morir a causa de la descarrega elèctrica.

El meu accident laboral

El 16 de març de 2006 la realitat en va mostrar la seua pitjor cara. El monstre del capitalisme que tantes vegades m' ensenyà les dents, em va clavar els seus ullals per a deixar-me clar la meua posició en aquest joc.

Un matí, en la fàbrica on treballava, una de tantes fàbriques on la pudor d' explotació és l' aroma que les caracteritza, un fet "inesperat" va tenir lloc. Serien les 9 del matí i les presses, el mal estat d' una màquina i les mancances en quant a mesures de prevenció se posaren d' acord per a que les dents d' un enorme engranatge mossegara la meua mà. El que va ocórrer després del mos, ho recorde com una sessió de diapositives estranyes que, tot i semblar irreal, jo era conscient de que no es tractava d' un somni. Les endorfines m' acompanyaven amb l' objectiu de bloquejar la por i els nervis. Camí de l Hospital d' Alacant tot semblava més real.

En arribar a l' hospital, cares conegudes i espantades i molta, molta sang. Allí només pogueren llevar-me el guant i, sense perdre de vista el dit index de la mà esquerra, me ficaren dins d' una ambulància camí de València.

Ja en la ciutat de l' Horta, m' ingressaren per a realitzar la primera de quatre intervencions quirúrgiques. No era gens fàcil. El dit index estava fora de la mà. El dit del mig era un dit sense os; un dit de pell i carn i la meua cara era el reflex de la impotència. Això ja era realitat pura.

Un any de baixa. Un any i un mes. Un any sabàtic? descansat? relaxat? NO.
Tot un maleït any lluitant per a cobrar a final de mes, per a no signat cap document trampa de l 'empresa. Tretze mesos sense una trista trucada per part del meu cap. 400 dies d' advocats i mútua, esperant una indemnització ridícula i recorrent la sentència d' un inspector amaestrat i subornat que afirmava que jo era tan culpable com la màquina plegadora vella i sense homologar, que no complia cap de les mesures de prevenció i que em va destroçar la mà. Amb una sentència d' aquest tipus era molt difícil iniciar un procés judicial i eixir exitós. No tenia diners per a "comprar" un metge i, segons l' advocat laboralista, una persona amb molta experiència, la llei defensaria l' empresari i jo podria perdre diners. La meua situació econòmica no era gens favorable, així que ho vaig deixar.

En conclusió, aquest accident em va marcar notablement. Pense que, pot ser, no ho vaig fer bé. Que hauria d' haver denunciat. Que no m' havia d' haver conformat amb la indemnitzacio. Pot ser la falta de informació o la por de perdre el treball. De totes formes, de les errades s' aprén. Per aixó, és molt important conèixer els nostres drets i actuar amb consciència.

Encara bull la ràbia cada cop que tanque els ulls i m' enrecorde de tot. Una ràbia que ha encès encara més les meues ganes de lluitar i de canviar l' actual estat de les coses. Aquest accident m' ha fet més revolucionari i les meues paraules s' omplen d' orgull al no deixar de cridar i manifestar que el futur és i serà per a la classe obrera.

Salut i revolució!!

Missatge de presentació

Aquest bloc naix amb la intenció de conscienciar la societat d'una realitat a la que no se li dedica la necessària atenció. Centenars de treballadors/es es deixen la vida a l'obra, les fàbriques o a les carretes. Sovint se parla de "currantes despistats" que es descuiden i, per tant, s' origina un succés anomenat "accident laboral". És molt trist que, fins i tot, persones que pertanyen a la classe treballadora parlen així d'aquestes morts.

La gent que pensa d' aquesta manera, hauria de visitar els llocs de treball on les mesures de seguretat no passen de la teoria. A les fàbriques i obres no hi ha més que trampes mortals, com ara, ferramentes deteriorades, fils elèctrics mullats, zones poc il·luminades o sense llum, forats en el terra sense senyalitzar, maquinària sense homologar, lavabos anti-higiènics i jornades interminables que deixen el treballador esgotat i minvat de reflexos. Tot un seguit de trampes que faciliten la materialització dels accidents.

Jo vaig ser víctima d' un accident laboral. Vaig perdre un dit i l' altre es va quedar deformat i gairebé inutilitzable. Com passa, en la majoria dels casos, la màquina no complia les mesures de prevenció. I, per sort, només van ser dos dits. A l' hospital vaig conèixer casos d' amputacions de braços i cames, cares desfigurades...

En conclusió, en volen fer veure els accidents laborals com a simples fets aïllats que entren dins d'una dinàmica normal de causa i efecte, on els interessos capitalistes manipulen la causa. Des del meu punt de vista, aquí estem parlant de terrorisme. Víctimes que cauran en el forat de l' oblit. Víctimes anònimes sense funerals d' Estat, medalles ni reconeixement popular.

Les i els treballadors no necessitem medalles. Ens conformem amb SEGURETAT I RESPECTE.

Salut, companys i companyes