28 d’abril de 2011
EL 2010 MORIREN MÉS DE 200 TREBALLADORES i TREBALLADORS ALS PAÏSOS CATALANS!!!!
Segons dades oficials de la Organització Internacional del Treball (OIT), més de 2’3 milions de companys i companyes arreu del món, moren cada any a causa dels “accidents” laborals i les malalties professionals. Pel que fa a casa nostra, l’any 2010, el Ministeri espanyol de Treball i Immigració va fer públics un total de 196.187 sinistres a les Illes Balears, el Principat i el País Valencià, amb una xifra de 175 persones mortes (55 in itinere). Si hi afegim les dades estimades de la Catalunya Nord, La Franja de Ponent i Andorra, podem parlar de més de 250.000 sinistres i més de 200 companyes i companys morts. Si a aquestes xifres, a més, afegirem als i a les afectades (i morts/es) per malalties professionals, podríem estar parlant de prop de 700.000 persones que han patit en les seves carns el greu “pecat” d’haver de guanyar-se la vida per poder-hi viure.
Si comparem les dades oficials de 2010 amb les de l’any 2009, podem observar com la sinistralitat ha augmentat al nostre territori. Al Principat, hem passat de 95.921 a 121,252 sinistres. Al País Valencià es feren públics 55.310 davant els 45.794 que es publicaren el 2009. A les Illes Balears s’han incrementat de 15.880 a 19.625 sinistres i, a més a més, l’any 2010 moriren 7 persones més a les Illes respecte a l’any 2009.
Aquestes dades oficials, però, continuen sent només la punta de l’iceberg. Els accidents de treball no reconeguts com a tals (sense la possibilitat de declarar baixa), les morts després de la hospitalització (no considerades com a ,morts al treball), les malalties professionals amagades o tractades com a comunes, l’economia submergida, les dobles jornades de les dones treballadores... fan d’aquest problema quelcom molt més profund.
| | ACCIDENTS LABORALS | MORTS PER ACCIDENT |
| Illes Balears | 19.625 (2060 in itinere) | 17 (5 in itinere) |
| Princ. De Catalunya | 121,252 (16.520 in itinere) | 100 (35 in itinere) |
| País Valencià | 55.310 (6.387 in itinere) | 58 (15 in itinere) |
| TOTAL | 196.187 | 175 |
| TOTAL + dades estimades de la Franja, Andorra i Catalunya Nord | + de 250.000 | + de 200 |
Dades oficials del Ministeri de Treball i Immigració
QUI ÉS EL RESPONSABLE D’AQUESTA CONTÍNUA CARNISSERIA?
El sistema capitalista amb les seues eines: la patronal, els governants i els mitjans de informació, manipula i explota les persones treballadores amb l’objectiu d’aconseguir el màxim benefici, sense tenir en compte la nostra salut. Aquests temps de crisi del sistema, afavoreixen l’explotació i les persones treballadores estem sotmeses a condicions socials cada cop pitjors (precarietat, temporalitat, talls, subcontractació, ritmes de treball demencials, dobles jornades per les dones, manca de formació i informació... i noves Reformes Laborals).
Aquestes condicions son imposades de manera dictatorial per la patronal i acceptades pels nostres governants. El sistema utilitza també els mitjans, a través dels quals, informa (en ocasions) de la sinistralitat laboral, però limitant-se a fer-ho de manera molt reduïda i anecdòtica, tractant les morts al treball com a simples successos i sense obrir cap debat ni fer cap anàlisi sobre les causes verdaderes d’aquest tipus de terrorisme.
QUÈ ESTAN FENT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES?
Les administracions públiques diuen garantir els nostres drets però en són còmplices i part de la patronal en molts casos... Promulguen lleis per tal “d’alleugerir” les conseqüències del capital en les nostres vides, però sense anar a l’arrel del problema. Diuen que volen fer prevenció, però no n’hi ha gaires inspeccions ni inspectors de treball, a vegades, aquests no són més que instruments del mateix sistema capitalista.
La classe política i empresarial no deixa d’omplir-se la boca amb el tema de la reducció de les morts al treball, posant-se medalles i no mencionant mai l’atur com a causa principal d’aquesta suposada “reducció” de la mortalitat. Així i tot, el nombre d’accidents laborals, lluny de disminuir, l’any 2010, com veiem abans, s’han incrementat a tots els territoris dels Països Catalans respecte el 2009.
Per tant, no podem parlar de bona gestió de la prevenció per part de les administracions públiques, ni tan sols d’un mínim d’implicació en aquesta matèria. Només mentides i més mentides per tal de justificar la “normalitat” que, segons ells, suposen els “accidents” laborals; mentides i més mentides per tal de culpabilitzar les persones treballadores dels accidents i malalties que patim a causa del treball. I mentides, també, a l’hora de publicar dades sobre accidents i accidentats, per tal de justificar la seua “gestió”.
LES TREBALLADORES I ELS TREBALLADORS TENIM PART DE LA SOLUCIÓ EN LES NOSTRES MANS
Hem de demostrar, fer visibles i denunciar totes les formes amb les que se’ns perjudica la salut a la feina. Productes químics, ambients físics de treball, postures forçades i manca d’ergonomies, ritmes, destalls, torns o treball nocturn, l’assetjament moral o sexual...
Per això la COS aquest 28 d’abril tornem a demanar a les treballadores i treballadors, als nostres afiliats i afiliades, delegats i delegades, seccions sindicals, unions locals... a prendre consciència, a estudiar quines són les causes de la pèrduda de salut i la sinistralitat a les nostres feines, a proposar canvis i millores, i concretar formes de realitzar-les, amb el nostre suport, acció i formació. I sobre tot a fer pràctica activa de la solidaritat amb els i les companyes accidentades, malaltes o agredides, a denunciar-ho i a fer-ho públic.
Hem de portar als talls eixes denúncies, mostrar i denunciar les misèries i indignitats, i des de cada indret on siguem i més enllà, col·lectivitzar aquesta problemàtica, per defensar la nostra salut i combatre les agressions, per avançar en la creació de dinàmiques de conscienciació, mobilització... DE CANVI!
25 d’Abril de 2011.
Alacant – València – Barcelona; Països Catalans.
Coordinadora Obrera Sindical – COS.
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
Un company de 50 anys, veí d'Hostalric (La Selva), va morir el dia 31 de gener al quedar atrapat entre un elevador i el sostre d'una nau industrial de Vilallonga del Camp.
L'Associació d'Afectats per l'Amiant de Cerdanyola i Ripollet
És una entitat sense ànim de lucre constituïda per afectats i afectades per l'amiant residents a Cerdanyola del Vallès, Ripollet i altres poblacions vallesanes, així com per veïns i veïnes d'aquestes poblacions.
El mes d'octubre de 2003 va suposat la creació d'una associació d'afectats per la malaltia de l'asbestosi, produïda per la inhalació de fibres d'amiant, producte que s'utilitzava en la fabricació de plaques i tubs de fibrociment a la fàbrica Uralita, S. A. de Cerdanyola.
Els impulsors de la idea han estat l'escultor Salvador Mañosa i Merçè Duran. Una cinquantena de malalts i familiars d'afectats per l'asbestosi són els primers integrants de l'associació. Un estudi fet al Vallès ha enregistrat 400 casos d'asbestosi.
Molts treballadors de la Uralita, S. A., i molts dels seus familiars, van contraure malalties pulmonars i càncers. L'àrea d'influència arriba segóns la OMS a uns tres kilometres al voltant del punt de contaminació.
Un company, veí de Sant Joan d'Alacant, va morir ahir a les sis de la vesprada a la localitat de Sant Vicent del Raspeig (L'Alacantí), quan tornava de treballar . La seua furgoneta C-15 es va estavellar contra una palmera al quilòmetre 3'100 de la CV-821. El treballador va morir en el acte.
Un treballador de 37 anys, Juan C.G., va morir el passat 22 de desembre al caure des de 15 metres, quan desmuntava un aparell d'aire condicionat. L'accident va ocórrer a la localitat del Vendrell, sobre les 12:00 a la Urbanització Santa Oliva.
En segon lloc, caldria precisar una sèrie de punts respecte als fets narrats (deixant clar que caldrà veure què diu la investigació de la Inspecció de Treball, i sobre tot, què diuen sobre els fets els companys de feina del company mort, i testimonis de l’accident):
1. Resulta molt dur (per dir-ho suaument) veure com en uns moments de crisi, desprotecció i precarietat terribles com els actuals, els "sindicats" institucionals es dediquen a promoure noves edificacions (com si d'una empresa promotora més és tractessin), mentre només en els darrers 4 mesos de 2010 ja han rebut un total de 143 milions d'euros en subvencions de l'estat espanyol.
2. Si com es veu que ha passat en aquest cas, CCOO és la empresa promotora d'aquesta edificació, CCOO és responsable directa de la mort d'aquest company, ja que així ho marca la legislació que afecta a la seguretat i la salut laborals vigents en aquests moments al sector de la construcció:
a. Llei de Prevenció de Riscos Laborals – LPRL, Llei 31/1995 modificada i substituïda per la Llei 54/2003 (i posteriors modificacions i afegits)
b. RD 1627:1997, Reial Decret pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
c. i el IV Conveni General de la Construcció (2007-2011).
3. D’acord a aquesta legislació, l’agent promotor (en aquest cas CCOO) té l’obligació de garantir la presència d’un agent independent, anomenat Coordinador de Seguretat i Salut, que és qui ha de garantir el correcte compliment de tota la legislació i normativa vigent en seguretat i salut laboral a la construcció (mitjançant el Pla de Seguretat i Salut de l’obra, entre d’altres)
4. Així doncs, cal deixar molt clar que, malgrat el comunicat de CCOO on s’eximien de tota responsabilitat, i on textualment deien que la mort del company no es devia a "cap falla del sistema de seguretat i salut de l’obra", això en qualsevol obra real no és així, ja que totes les morts a la construcció produïdes per caigudes a distint nivell, o caigudes d’altura, es donen precisament per falles en el sistema de seguretat i salut de l’obra, en menor o major mesura.
5. D’aquesta manera, si realment s’haguessin seguit i complit estrictament les obligacions legals en matèria de seguretat i salut en treballs en altura, especificades en el Llibre II, Títol IV sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables en les obres de construcció, del IV Conveni General de la Construcció (signat entre d’altres, "curiosament", per CCOO), aquest accident molt probablement no s’hauria produït.
6. A més, actualment al mercat disposem d’una amplíssima gama de sistemes de protecció col·lectiva i medis auxiliars específics pels treballs en altura (i que han d’acomplir degudament els requisits estructurals i mecànics indicats a la normativa d’aplicació per cadascun d’ells, tal i com s’indica al mateix Títol IV del IV Conveni, i al RD1801:2003 sobre seguretat dels productes), que si realment s’aplicaren i usaren com toca, no es produirien aquests accidents.
7. A més, és terriblement preocupant el fet que es digui públicament que no hi ha cap testimoni de l’accident mortal, la qual cosa, afegida al fet que aquest jove company era d’origen immigrant, només demostra l’interés de l’empresa promotora (en aquest cas CCOO) per deixar córrer i passar de la millor forma possible per ells tota aquesta desgràcia.
8. Per últim, cal deixar molt clar, abans no es comenci a parlar en alguns mitjans de comunicació, i per part d’alguns dels "responsables institucionals i sindicals" de la seguretat i salut laboral al nostre país, de la suposada "responsabilitat" del company mort en el seu accident, que abans de parlar de res, caldria esbrinar clarament tot el que hem marcat en els punts anteriors. Al mateix temps, caldria tenir ben clar quin tipus de contracte tenia aquest company, qui l’havia contractat (hi havia alguna ETT pel mig?), quina formació en matèria de seguretat i salut laboral tenia?, es trobava fent la feina per a la qual estava qualificat?...
En definitiva, ens trobem de nou com la precarietat, la manca de formació real i efectiva, i la manca d’escrúpols a l’hora de fer les contractacions o pressupostos ("estalviant" gairebé sempre de la partida de seguretat i salut), ens deixen un nou company mort ... un més a la terrible llista d’enguany, que tot i no ser pitjor que la de 2009 en termes absoluts, si comparem la xifra total de companys morts als seus llocs de treball entre 2009 i 2010, i la comparem amb l’evolució dels llocs de treball destruïts, podrem veure com un any més la sinistralitat laboral no fa més que créixer arreu dels Països Catalans.
En definitiva, si CCOO i UGT volen jugar a ser gestories laborals i empreses de construcció, que ho diguin ja i punt. I que ens deixin als i a les treballadores poder-nos organitzar lliurement, una vegada hagin tornat tot el patrimoni i les subvencions amb les quals mantenen les seves enormes estructures burocràtiques.
De moment, la 2a Vaga General ja sabem quant costa... els 143 milions d’euros que ambdues organitzacions han rebut els darrers 4 mesos de 2010 de les arques de l’estat.
Treballar per viure sí, morir treballant mai més!!
18 de desembre de 2010 – Països Catalans
Àrea de Seguretat i Salut
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
Una assemblea multitudinària d’afectats i afectades per l’amiant, organitzada pel Col·lectiu Ronda, va servir per anunciar l’inici dels tràmits per presentar demandes col·lectives contra l’empresa URALITA, en representació dels veïns de Castelldefels i Cerdanyola.
Un treballador de 56 anys va treballar durant 15 anys a la antiga empresa FEMSA a Sant Joan d'Espí. La empresa es dedicava a la fabricació de bateries. El company, especialista metal.lúrgic, estava exposat contínuament al plom. L'any 1992, li van donar la baixa per incapacitat temporal i li van diagnosticar Parkinson; una malaltia que, segons els metges, estaria provocada per la cantinuada exposició al plom.
