Un treballador de 37 anys, Juan C.G., va morir el passat 22 de desembre al caure des de 15 metres, quan desmuntava un aparell d'aire condicionat. L'accident va ocórrer a la localitat del Vendrell, sobre les 12:00 a la Urbanització Santa Oliva.
En segon lloc, caldria precisar una sèrie de punts respecte als fets narrats (deixant clar que caldrà veure què diu la investigació de la Inspecció de Treball, i sobre tot, què diuen sobre els fets els companys de feina del company mort, i testimonis de l’accident):
1. Resulta molt dur (per dir-ho suaument) veure com en uns moments de crisi, desprotecció i precarietat terribles com els actuals, els "sindicats" institucionals es dediquen a promoure noves edificacions (com si d'una empresa promotora més és tractessin), mentre només en els darrers 4 mesos de 2010 ja han rebut un total de 143 milions d'euros en subvencions de l'estat espanyol.
2. Si com es veu que ha passat en aquest cas, CCOO és la empresa promotora d'aquesta edificació, CCOO és responsable directa de la mort d'aquest company, ja que així ho marca la legislació que afecta a la seguretat i la salut laborals vigents en aquests moments al sector de la construcció:
a. Llei de Prevenció de Riscos Laborals – LPRL, Llei 31/1995 modificada i substituïda per la Llei 54/2003 (i posteriors modificacions i afegits)
b. RD 1627:1997, Reial Decret pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
c. i el IV Conveni General de la Construcció (2007-2011).
3. D’acord a aquesta legislació, l’agent promotor (en aquest cas CCOO) té l’obligació de garantir la presència d’un agent independent, anomenat Coordinador de Seguretat i Salut, que és qui ha de garantir el correcte compliment de tota la legislació i normativa vigent en seguretat i salut laboral a la construcció (mitjançant el Pla de Seguretat i Salut de l’obra, entre d’altres)
4. Així doncs, cal deixar molt clar que, malgrat el comunicat de CCOO on s’eximien de tota responsabilitat, i on textualment deien que la mort del company no es devia a "cap falla del sistema de seguretat i salut de l’obra", això en qualsevol obra real no és així, ja que totes les morts a la construcció produïdes per caigudes a distint nivell, o caigudes d’altura, es donen precisament per falles en el sistema de seguretat i salut de l’obra, en menor o major mesura.
5. D’aquesta manera, si realment s’haguessin seguit i complit estrictament les obligacions legals en matèria de seguretat i salut en treballs en altura, especificades en el Llibre II, Títol IV sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables en les obres de construcció, del IV Conveni General de la Construcció (signat entre d’altres, "curiosament", per CCOO), aquest accident molt probablement no s’hauria produït.
6. A més, actualment al mercat disposem d’una amplíssima gama de sistemes de protecció col·lectiva i medis auxiliars específics pels treballs en altura (i que han d’acomplir degudament els requisits estructurals i mecànics indicats a la normativa d’aplicació per cadascun d’ells, tal i com s’indica al mateix Títol IV del IV Conveni, i al RD1801:2003 sobre seguretat dels productes), que si realment s’aplicaren i usaren com toca, no es produirien aquests accidents.
7. A més, és terriblement preocupant el fet que es digui públicament que no hi ha cap testimoni de l’accident mortal, la qual cosa, afegida al fet que aquest jove company era d’origen immigrant, només demostra l’interés de l’empresa promotora (en aquest cas CCOO) per deixar córrer i passar de la millor forma possible per ells tota aquesta desgràcia.
8. Per últim, cal deixar molt clar, abans no es comenci a parlar en alguns mitjans de comunicació, i per part d’alguns dels "responsables institucionals i sindicals" de la seguretat i salut laboral al nostre país, de la suposada "responsabilitat" del company mort en el seu accident, que abans de parlar de res, caldria esbrinar clarament tot el que hem marcat en els punts anteriors. Al mateix temps, caldria tenir ben clar quin tipus de contracte tenia aquest company, qui l’havia contractat (hi havia alguna ETT pel mig?), quina formació en matèria de seguretat i salut laboral tenia?, es trobava fent la feina per a la qual estava qualificat?...
En definitiva, ens trobem de nou com la precarietat, la manca de formació real i efectiva, i la manca d’escrúpols a l’hora de fer les contractacions o pressupostos ("estalviant" gairebé sempre de la partida de seguretat i salut), ens deixen un nou company mort ... un més a la terrible llista d’enguany, que tot i no ser pitjor que la de 2009 en termes absoluts, si comparem la xifra total de companys morts als seus llocs de treball entre 2009 i 2010, i la comparem amb l’evolució dels llocs de treball destruïts, podrem veure com un any més la sinistralitat laboral no fa més que créixer arreu dels Països Catalans.
En definitiva, si CCOO i UGT volen jugar a ser gestories laborals i empreses de construcció, que ho diguin ja i punt. I que ens deixin als i a les treballadores poder-nos organitzar lliurement, una vegada hagin tornat tot el patrimoni i les subvencions amb les quals mantenen les seves enormes estructures burocràtiques.
De moment, la 2a Vaga General ja sabem quant costa... els 143 milions d’euros que ambdues organitzacions han rebut els darrers 4 mesos de 2010 de les arques de l’estat.
Treballar per viure sí, morir treballant mai més!!
18 de desembre de 2010 – Països Catalans
Àrea de Seguretat i Salut
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
Una assemblea multitudinària d’afectats i afectades per l’amiant, organitzada pel Col·lectiu Ronda, va servir per anunciar l’inici dels tràmits per presentar demandes col·lectives contra l’empresa URALITA, en representació dels veïns de Castelldefels i Cerdanyola.
Un treballador de 56 anys va treballar durant 15 anys a la antiga empresa FEMSA a Sant Joan d'Espí. La empresa es dedicava a la fabricació de bateries. El company, especialista metal.lúrgic, estava exposat contínuament al plom. L'any 1992, li van donar la baixa per incapacitat temporal i li van diagnosticar Parkinson; una malaltia que, segons els metges, estaria provocada per la cantinuada exposició al plom.Ahir dimecres 20 d'octubre, es produïren dos accidents laborals a Alcoi (L'Alcoià) i a Novelda (El Vinalopò). Com a conseqüència, dos treballadors de 31 y 45 van resultar ferits greus.
L'accident d'Alcoi va tenir lloc a les 12:00 hores al Polígon Potes Baixes, on el company, un romanès de 31 anys, va quedar atrapat entre el seu camió i un remolc. Va ser traslladat a l'Hospital d'Alcoi.
A la mateixa hora, a Novelda, en una empresa de marbre, a un treballador de 45 anys li va caure sobre la mà una làmina de marbre. Els bombers van haver d'actuar per separar la làmina de la mà. El company va ser traslladat a L'Hospital d'Elda.
El 25 de setembre, es va produir un nou accident laboral mortal als Països Catalans, a la localitat de Balaguer (La Noguera). La víctima és un pagès de 56 anys que va perdre la vida després de xocar el seu tractor contra la biga d'un cobert, que es va desplomar sobre ell. El terrible accident es va produir a les 11:20 del matí en una granja de la localitat.
Un obrer de 42 anys ha resultat ferit greu al patir un accident laboral a Algaida, a la comarca del Pla (Illes Balears). El company estava treballant en la demolició d'un habitatge vell al número 23 del Carrer Nou, quan un arc de marès le caigué a sobre.
El treballador ha estat traslladat a l'Hospital Son Llàtzer amb un fort dolor abdominal, a les cames i a la columna. Els fets s'estan investigant.
Un treballador de 45 anys va perdre la vida ahir dimecres al caure des del sostre d'un rentador de cotxes, situat en una gasolinera de Muro(El Comtat). L'accident es va produir al voltant de les 11 del matí, quan l'operari realitzava labors de neteja i, per raons que es desconeixen, es va precipitar.Segons les Estadístiques d'Accidents de Treball i Malalties Professionals del Ministeri de Treball durant el primer semestre de 2010, El País Valencià és líder en baixes laborals, amb 57 dies de mitjana. El 40% de les baixes que es van produir en aquests primers sis mesos, es van deure, principalment, al soroll, vibracions, sobreesforç físic, seguides amb un 26% de xocs o cops amb objectes en moviment. A més, es van detectar 1.012 malalties professionals que van acabar en baixa laboral, les més comunes van ser les causades per productes químics o biològics i inhalacions de diverses substàncies.
Els accident laborals registrats al País Valencià durant els primers cinc mesos d'aquest any han estat 19.984 (el 2009 es produïren 21.437), el que suposa un descens del 6,78%. Una xifra poc significativa si tenim em compte l'ascens de les xifres de l'atur. A més, cada dia es produeixen accidents laborals en persones treballadores no declarades i, també, moltes empreses no permeten als seus operaris acudir a la Mútua d'accidents.
Un company de 44 anys i veí de Sant Julià de Ramis (Gironès) ha mort en accident laboral quan treballava en un edifici en construcció a la localitat de La Jonquera (Alt Empordà). Els fets es produïren ahir dimecres, dia 7 de juliol, a les 15:00 hores, quan el obrer va caure d'un primer pis per causes desconegudes.
